Tai Txi

Durant segles, els monjos de la Xina taoista practicaven exercicis basats en el shaolin kung fu, per mantenir la salut i la vitalitat. Fins que al S. XIII, Chang San-Feng, un monjo va modificar el shaolin per desenvolupar un tipus d'art marcial que potenciés el poder interior i la flexibilitat en comptes d'incidir sobre la força exterior. Va inspirar-se en una baralla entre un ocell i una serp, observant els escorredissos i elegants moviments de la serp i les calades de l'ocell. San-Feng va crear un nou art marcial basat en aquest joc de reciprocitats, Aquesta seria la base del Tai Txi Xuan.

Fins al segle XIX va romandre com un art secret que només coneixien certs iniciats. Fins que Yang Lu Chang va desenvolupar-lo més i va ensenyar-lo a l'Armada Imperial de Pequín, des d'on aquesta pràctica es va anar difonent per tota Xina. I des de 1949, el nou règim comunista xinès va fomentar el Tai Txi com a mètode preventiu de salut i no com a art marcial.

L'objectiu del Tai Txi és harmonitzar el ying i el yang, preservar la salut i aportar vitalitat a l'organisme.

Mostrant 2 resultats