El concepte d’Homeopatia, creat pel Dr. Samuel Hahnemann (1755-1843) vol dir literalment “curar amb el mateix”. Fomentant que l’organisme desplegui les seves forces autocuratives contra el fenomen patològic, d’aquesta manera és el mateix organisme el que lluita per recuperar la salut perduda.
L’elaboració d’un medicament homeopàtic passa per una sèrie de transformacions, perquè no es tracta d’una dilució o barreja amb aigua. Se'n fa una potenciació, és a dir barreja una gota de la substància original en 9 gotes d’alcohol, la barreja s’agita 10 vegades, d’aquesta dilució es torna a prendre una gota per barrejar-la entre 9 gotes més d’alcohol, i així successivament, fins a aconseguir quantitats infinitesimals o desaparició de la substància original. Per tant aquesta potenciació fa immaterial allò que abans havia estat material. La substància original deixa d’existir biològicament, però transmet les seves propietats al medi (alcohol, lactosa…) convertint-se en energia i en informació emmagatzemada al medi.
A mode de petit exemple, imagineu que no coneguéssim l'era tecnològica que vivim, un dia acudiu a veure una gran orquestra en directe. No hi hauria manera d’agafar l’essència de tota aquella música, no? Doncs bé, ara imagineu que arriba algú i us fa escoltar la gravació del concert musical que vau viure. Seria estrany no? Descobrir que la música no sols pot convertir-se en impulsos elèctrics, sinó també emmagatzemar-la en informació per poder-la escoltar sense necessitat d’estar al concert.
Així els medicaments homeopàtics en la seva qualitat d’informació i energia poden curar trastorns orgànics, psíquics i mentals a un nivell totalment diferent de la medicina al·lopàtica.