Biodansa

Al llarg de la història, els homes i les dones han utilitzat la dansa no sols amb fins rituals, sinó com a mètode d'expressió i vincle associatiu de la comunitat. La teràpia de la dansa és una manera d'expressar idees i emocions a través del moviment.

L'ús del moviment corporal expressiu com eina psicoterapèutica va ser estudiada per primera vegada per Jung, posteriorment, professors de dansa van desenvolupar una teràpia a través de la comunicació no verbal que intenta unir cos, ment i ànima, estimulant l'autodescobriment i afavorint així la seva curació.

Aquesta idea pot semblar inverosímil, però és fàcil de comprovar en els nens, els seus moviments no estan reprimits, denoten clarament excitació, alegria, tristor, etc. La ruptura entre emoció i expressió corporal que presenten els adults es deu a les normes socials que es van imposant durant l'adolescència i l'edat adulta. Amb l'objectiu de reavivar aquest sentiment reprimit, els terapeutes utilitzen el ritme i la música. La finalitat és expressar les emocions ocultes d'una forma no verbal a través de la dansa, els moviments del pacient s'analitzen per detectar possibles problemes emocionals a l'inconscient, i així poder tractar-los des de la part conscient.

Mostrant 3 resultats